Resultats de la cerca bàsica: 94.204

1. Verbs transitius i intransitius / 'En què li puc atendre?' o 'En què el puc atendre?'
Font Fitxes de l'Optimot
2. a- 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que serveix per a formar verbs. Ex.: apamar, aplanar, allunyar. Prefix que serveix per a formar verbs transitius o pronominals a partir de radicals verbals intransitius. Ex.: ajeure, abaixar. [...]
3. Els verbs psicològics
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador: 1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
4. transitiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]
5. Ús absolut de verbs transitius / Organitza: Teatre Claret o Organitzat pel Teatre Claret?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb. Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc [...]
6. El prefix reflexiu auto- amb verbs transitius / autocensurar-se o censurar-se?, automedicar-se o medicar-se?, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc. Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]
7. Règim dels verbs trucar i telefonar
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple: La teva germana ha trucat fa poc: truca-li! No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà. Malgrat que, actualment [...]
8. Verbs amb el pronom feble hi: sentir o sentir-hi?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent. D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple: Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi cri [...]
9. Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple: admès (i no admitit) omès (i no omitit) permès (i no permitit) remès (i no remitit)  [...]
10. Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple: encès (i no encengut) pretès (i no pretendit) confós (i no confundit) infós (i no infundit) En canvi, el verb pondre i els que [...]
Pàgines  1 / 9.421 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>